sábado, noviembre 27, 2004

POLITICA I EDUCACIÓ. propostes sobre educació i comunicació (Montse Visa)

Propostes per una política comunicativa en l'educació :

Des de Mitjans. Xarxa d'Educadors i Comunicadors fan algunes propostes per una política comunicativa en l'educació. Les propostes que apunten en el camp educatiu es podrien agrupar en tres apartats:

Educació en comunicació
Incorporar als currículums dels diferents nivells educatius una educació en comunicació "global" que ensenyi a decodificar els missatges mediàtics i també a crear-los.
La poca atenció que rep l'educació audiovisual en el nou sistema educatiu obliga a replantejar la necessitat d'una àrea pròpia per a la Educació en matèria de comunicació, de la mateixa forma que s'han incorporat en el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) "noves" matèries, com són la tecnologia o la música, que ocupen un espai important en la societat actual.
Formació i orientació del professorat
Aprofundir en la formació i en el reciclatge del professorat, no tan sols en l'aspecte tècnic sinó també en el camp didàctic, expressiu i crític de la comunicació audiovisual.
Incorporar la figura de l'educomunicador al centre docent, sigui directamente, en els centres grans, o a través dels Centres de Recursos Pedagògics (CRP).

Material i dotació
Augmentar la dotació de tecnologia audiovisual dels centres docents equiparant-la a la informàtica. La càmera de vídeo i els altres aparells destinats a la producció, encara estan considerats com a joguines i no com a estris amb moltes possibilitats didàctiques.
Dissenyar més material didàctic per a l'educació audiovisual, amb suport magnètic, òptic i imprés. Aquesta és una proposta que afectaria tant les editorials i les productores com les institucions educatives.
Propostes per una política educativa en la televisió

Sobre la política educativa en la televisió, Mitjans. Xarxa d'Educadors i Comunicadors apunta les següents propostes:

Programació infantil i juvenil
La programació considerada infantil i juvenil és un concepte televisiu que caldria revisar, ja que no s'ajusta a la realitat. Les dades demostren que hi ha tres puntes d'audiència infantil durant el dia: a dos quarts de nou del matí, a dos quarts de tres de la tarda i a les onze de la nit. Cap d'aquestes puntes d'audiència corresponen a la franja horària considerada infantil. Si aquests hàbits familiars fossin extensius a la majoria de les llars, com així sembla, caldria, doncs, que els responsables de les programacions de televisió la revisessin i l'ajustessin a la realitat.
Formació i orientació dels periodistes
La funció educativa ha d'arribar als mitjans de comunicació, sobretot a la televisió, per això la formació i el reciclatge haurien de ser considerats per les persones que participen directament en l'elaboració de la televisió: redactors, publicistes, programadors, productors, etc.
Gabinets d'assessorament pedagògic
En aquesta línia, la proposta de la creació de gabinets d'assessorament pedagògic serviria per fer propostes i buscar alternatives. Si bé alguns programes infantils de televisió -els anomenats clubs- compten amb la figura del pedagog-assessor, aquests gabinets assessorien no només la franja horària considerada infantil i juvenil, sinó tota la programació que oferiria la cadena: reportatges, concursos, pel.lícules, etc, de la mateixa manera que han estat creats, per a la cura de l'idioma, els gabinets d'assessorament lingüístic en els mitjans.
Impulsar l'educació audiovisual des de la televisió
L'educació audiovisual no s'ha d'entendre com un simple capítol en la franja de televisió educativa que alguns canals programen, sinó que s'haurien de buscar altres camins per fer arribar als telespectadors els continguts de l'educació en comunicació.
L'experiència italiana de la campanya "Sai vedere la tv" emesa, en forma d'espots, per Canale 5, Italia 1 i Retequattro és un primer intent d'introduir elements d'educació audiovisual adreçada a l'audiència infantil i juvenil. Aquesta és una campanya que incideix en diferents aspectes de l'educació en televisió.
Una proposta que inplicaria als dos col.lectius és la de fomentar la relació entre els centres docents i els mitjans de comunicació, entre educadors i comunicadors. En aquest sentit, la interconnexió entre els centres docents i les televisions locals, en tant que és el mitjà de comunicació audiovisual més pròxim, seria un primer pas cap a una col.laboració molt més estreta.

Algunes d'aquestes propostes, tant les comunicatives com les educatives, poden semblar utòpiques encara ara, cinquanta anys després de ser inventada la televisió. Però als infants i als joves cal ensenyar-los a ser consumidors crítics avui si volem ciutadans lliures demà.