martes, enero 11, 2005

comentari telescombraria. montse visa

SOBRE LA TELESCOMBRARIA

Úúltimament sembla que hi ha una gran falera per a dividir els programes de televisió en telescombraria i televisió de qualitat. Si bé si que és cert que en els últims anys la TV ha adquirit un nivell de degradació altíssim, també és cert que els nivells d’audiència d’aquest tipus de programes sinó també molt alts, i que per tant, els canals de televisió s’enriqueixen enormement amb aquest s programes, el cost dels quals és molt baix en relació amb els beneficis obtinguts.
No sé per quin motiu els ciutadans (tots) ens decantem per aquest tipus de programes. Qui pot dir que no ha vist en alguna ocasió “Gran hermano”, “Aquí hay tomate” o “A tu lado”? Suposo que la curiositat forma part de l’ésser humà, i tots ens sentim atrets pel “morbo” que provoca saber sobre la vida dels altres. No és pas diferent a les xafarderies que corren per un poble o en una escala de veïns. Tot i així caldria preguntar-nos si és just que certes persones estiguin exposades als ulls de tot un país i si és just que els ciutadans puguin accedir tan fàcilment a les seves intimitats.
Jo crec que no ho és i que per tant, és necessària una regulació des del mateix Estat. Però no una regulació que només afecti l’anomenat horari infantil, sinó que crec que s’hauria de prohibir l’emissió de determinats tipus de continguts sigui l’hora que sigui.
Pots semblar una idea conservadors, però de la mateixa manera que al carrer hi ha unes normes de civisme, a la televisió també hi han de ser. Per què la resposta “doncs no ho miris” no em sembla prou vàlida i crec que tots hem d’estar protegits davant alguns continguts. Per què tenir 18 anys no garanteix saber escollir i per què la TV ha de ser una eina que proporcioni molt més que entreteniment i xifres estelars als seus propietaris.
Si tenim en compte que totes les hores que passem davant la pantalla, amés de causar-nos entreteniment podrien servir per adquirir coneixements i educació, per què triar l’opció que ens converteix en un país d’estúpids? Realment és tan gran la falera d’estupidesa que tenim? Tan gran per justificar la televisió que tenim?
Segons la meva opinió i, caldria definir els límits de la TV segons les funcions que aquesta té assignades i eliminar sistemàticament els continguts que els sobrepassin. Potser és una idea massa radical, però radical també és el que ens trobem quan agafem el comandament a distància.