viernes, enero 14, 2005

La televisió, el nivell cultural i la societat (Roger Junyent)

En els últims temps un munt de programes que es poden qualificar de teleporqueria, pel baix nivell cultural i pel gran extrem de degeneració que mostren, han proliferat per la majoria de canals de televisió i en totes les franges horàries.
Els reality shows i els magazins són tertúlies preparades on diverses persones discuteixen sobre assumptes del tot intranscendents pel progrés de la humanitat. Aquests programes són barats i de seguida aporten molta audiència, i audiència significa anunciants, i anunciants vol dir diners. Aquesta degenaració intel·lectual, moral que incita els instints humans més perversos ha arribat a un punt que fins i tot el govern s’ha plantejat intervenir.
Evidentment, és legítim que les empreses televisives guanyin diners amb l’activitat que fan, i que els anunciants busquin l’audiència. Això, però no vol dir que aquesta audiència s’hagi d’obtenir a qualsevol preu. I menys quan l’informe PISA d’educació situa el rendiment de l’alumnat del nostre país a la cua d’Europa. Perquè en la nostra societat, on cada persona es passa més de dues hores diàries davant de la televisió, dir que aquesta no influencia en el seu nivell intel·lectual i cultural és una autèntica tonteria. I tan és si es tracta d'un infant com d'un adult, a tots els afecta encara que sigui en un grau diferent. Que el govern vulgui intervenir, i de fet ja ho hagi fet, tot signant un acord d’autoregulació pel respecte de l'horari de protecció infantil amb les cadenes de televisió és un gran pas per la millora del nivell cultural i educatiu de la societat. Ara cal també, un acord on es reguli l’emissió d’aquest tipus de continguts anomenats teleporqueria. I evitar aquests continguts no significa en absolut que totes les cadenes s’hagin de posar a emetre els documentals de La 2 o del Canal 33. Significa que els continguts han de tenir un mínim de dignitat i que a part d’entretenir també han d’ajudar a millorar el nivell cultural dels espectadors. De fet, si tenim present el panorama comunicatiu català, una mica diferent del de l’espanyol, podem comprovar que quan a totes les cadenes generalistes s’emeten programes de teleporqueria, excepte a TV-3, a les franjes de matí i de tarda, el canal autonòmic és líder d’audiència indiscutible, amb els programes de Josep Cuní i el d’Albert Om, dos programes que combinen l’entreteniment amb la informació sense arribar mai a la degradació dels programes de les altres cadenes generalistes.
Roger Junyent